L’Espera
Amb el pas del temps segueix l’amargor… segueix el dolor.
Els records es tinten de gris.
Es la vella pel·lícula d’un temps passat.
Que per més que rebobinis no pots endreçar.
Escardada, esmicolada. Mil records desordenats.
Sorprès per l’alè de la normalitat.
Insultat per la proximitat de la serenor.
La lluita diària per l’ acceptació incondicional d’un prolongat e infinit patiment que s’ha instal·lat en un jo ple d’ell.
Ell és jo… jo sóc ell.
Atordit pels vents del present
I anhelant els del passat.
M’he acostumat a parlar amb el meu jo…
amb ell.
Ja que amb ell busco el meu jo.
Ens mirem, ens toquem…
ell i jo… jo i ell.
Jo parlo…
ell m ‘escolta.
Jo ploro…
ell m’espera.
Pels matins ens parlem. Ens abracem.
Per la nit ens expliquem…
i ens besem.
Ell m’espera. Ell… m’espera.
I jo…
jo aniré.
Doncs una promesa és una promesa…
I això és el que jo l’hi he fet.
T’estimo Roger
Papa 27 de Maig del 2006
No hay publicaciones.
No hay publicaciones.